Filosofia



QUI ES FA UNA PREGUNTA, COMENÇA A FILOSOFAR.


Això és el que volia dir Aristòtil quan afirmava que l'home comença a filosofar mogut per l'admiració, la curiositat. I és que és aquest tarannà innat el que caracteritza l'ésser humà, el que ha promogut la nostra evolució des de temps immemorials, el que no ens podem permetre perdre si volem seguir endavant...

No és casual que els mots “cultura” i “cultivar(-se)” tinguin la mateixa arrel. En l'art de fer crèixer alguna cosa rau la nostra essència. Nosaltres pretenem fer crèixer enciams, però també qüestions, idees o pensaments. Preguntar-nos perquè, quan o com.

L'estreta relació entre l'hort/jardi i els pensadors gaudeix d'una llarga tradició. Sabem que el Liceu aristotèlic comptava amb una mena de jardi botànic, i famós és el Jardi d'Epicur o l'hort d'en Virgili.

Què és allò que fa que l'hort ens convidi a la reflexió?

En primer lloc, aquest és un espai de silenci i calma, ingredients imprescindibles per pensar bé. A més, el silenci dels humans permet escoltar altres sons. Només si callem podem sentir els moixons, el vent o el cri-cri d'un grill. Sorolls que ens obren al món, que ens conviden a sortir de nosaltres mateixos i demanar-nos pel nostre lloc en aquesta xarxa de relacions. I ja amb la ment tranquil·la i els sentits ben desperts, el més important de tots, la vista, s'aguditza i comença a buscar... I ens adonem dels fets meravellosos que ens envolten i dels quals en formem part!

... I volem saber-ne més, com succeí als primers filòsofs, els anomenats presocràtics, que van “inventar” la filosofia en fer-se preguntes al voltant de la naturalesa, el seu origen, o l'estabilitat d'allò canviant:
  • D'on prové tot? De l'aigua, l'aire, el foc? De no se sap què?
  • Com pot ser que d'una llavor tan petita en surti un arbre tant gran?
  • Com poden els aliments transformar-se en ossos, carn o cabells?
  • Per què hi ha una relació tan directa entre la nostra salut i allò que mengem?
  • Són l'eruga, la crisàl·lida i la papallona el mateix? Com ho sabem?

En fi, salvant les distàncies, que en són moltes, aquestes són algunes de les preguntes que van capgirar la història d'occident i de tota la humanitat... i dificilment s'haurien donat sense un temps per cultivar. Esperem que els nostres alumnes (es) segueixin conreant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario